+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ART

Angie Vera i la llarga lluita global de les dones

Fins el 19 de maig es pot visitar 'La via invisible', de la jove artista, al CMC La Mercé de Borriana

 

Recorregut. Les obres de Vera rememoren moments claus de la història del feminisme a tot el món. - MEDITERRÁNEO

Art mural. Angie Vera ha intervingut la sala expositiva de La Mercé. - MEDITERRÁNEO

Sara Llopis
31/03/2019

Per mitjà de la pintura mural, l’artista borrianenca Angie Vera explora fonamentalment la història del feminisme, les imbricacions socials de la convivència i l’empremta del temps com a fenòmen transcendent en el seu projecte d’intervenció La via invisible que es va inaugurar aquest passat divendres, 30 de març, al Centre Municipal de Cultura La Mercé de Borriana.

Alguns ja coneixen el treball de Vera, jove creadora que fa relativament poc va exposar part del seu treball a la ciutat de Castelló amb motiu de l’exposició que promou la regidoria de Cultura de la capital de la Plana per tal de fer visible als artistes que participen en les beques Hàbitat Artístic. Sensaciones de tiempos, que així s’anomenava el seu treball, era una reflexió sobre les emocions que ens provoca, precisament, l’esdevenir del temps. Ara, la borrianenca reflexiona sobre el feminisme, la seua història, la història de totes les dones, la problemàtica encara existent avui dia amb el masclisme i la desigualtat social.

Ana Andújar, autora del blog Dare to be one of us, girl escriu a propòsit de l’exposició que ara es pot visitar al CMC La Mercé i fa al·lusió a una metàfora anglesa que ens diu: «L’elefant a l’habitació», expressió que designa a una problemàtica que, encara sent evident i coneguda per tots, acaba evitant-se deliberadament: sense importar la seua magnitud, eixa veritat no acaba de ser reconeguda.

Això, ens diu Andújar, «és el herstory, la trajectòria del feminisme, el lloc que han ocupat —i el que han d’ocupar— les dones en la història». Des d’aquella revolució «que cridava a considerar a les dones PERSONES, i en conseqüència, a dotar-les de drets», segueix dient Andújar, «són segles els que han vist crèixer una lluita que mai ha sigut justa: des de la Revolució Francesa amb Olímpia de Gouges o les sufragistes del segle XIX, l’opressió sotmesa per un patró amb fàl·lic despotisme es va unir per sempre i de forma inevitable a la lluita obrera».

IDENTITAT

«Més enllà de la fàbrica, els nous aires dels 60 i 70 ens van assenyalar un nou enemic, el que dormia a casa en forma de patriarcat», continua assenyalant el text d’Ana Andújar sobre l’exposició d’Angie Vera, i recorda les paraules de l’escriptora Kate Millet quan diu que «el personal és polític», fent referència a que les dones en aquelles èpoques, «també volíem decidir sobre la nostra vida domèstica i sexual». Després, remarca l’autora de autora del blog Dare to be one of us, girl «ens plantejarem quina era la nostra identitat: i si estàvem equivocades i som més esclavons els discriminats i apartats d’aquesta història única?», per a continuació fer ús del pensament de la gran Simone de Beavouir quand deia. «No s’és dona, s’arriba a ser-ho».

En aquesta singular reflexió sobre la història del feminisme, o recorregut en forma de mural pictòric, Andújar parla també de la «Tercera Ona» que «ens mulla amb enrogiment en adonar-nos que nosaltres també vam girar l’esquena a feminismes de classe, de raça, de sexualitats, de gènere». Per aquest motiu, encara hi han molts reptes als que fer front i lluitar per ells, reptes que se succeeixen i, com assegura Andúja «els tenim ací», com són «les kellys, les temporeres immigrants, els feminismes locals i regionals, la visibilització i enfortiment de les víctimes de violència, el reconeixement trans, el mèrit propi en l’art. Ara pintem nosaltres, i ho fem amb la mateixa força que una malmesa Artemisa Gentileschi o la surrealista Remedios Varo, passant per l’activisme de l’humor amb galtada de realitat instagrammer de Flavita Banana, l’art urbà per a democratitzar el coneixement del nostre propi poder de Julieta XLF o Shamsia Hassan o les veritats de grafiti de Maria Galindo».

«Ser autores de la nostra història», remarca Andújar, «en qualsevol de les seues disciplines, artístiques, socials o personals, ens fa protagonistes d’una lluita que més que mai cal batallar en comunitat». L’exposició romandrà oberta al CMC La Mercé fins al 19 de maig.