+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

MÚSICA

La diversitat sexual des de la narrativa de l'absurd

L'òpera 'Les mamelles de Tirésias', de Francis Poulenc, arriba al Teatre Principal de Castelló el 28 de novembre

 

A destacar. Ted Huffman és l’encarregat de la direcció escènica d’aquesta producció de Les Arts que arriba a Castelló i que compta amb la participació de Roger Vignoles i Jorge Giménez. - LES ARTS

Una obra especial. La primera òpera surrealista de Poulenc es va estrenar el 1947. - LES ARTS

Eric Gras
24/11/2019

En 1947, en el Theatre de l’Opera Comique de París, es va estrenar Les mamelles de Tirésias, òpera del compositor i pianista francès Francis Poulenc basada en l’obra homònima de Guillaume Apollinaire, que va ser escrita en 1903 però representada per primera vegada en 1917. Ni què dir té que l’estrena d’aquesta obra va constituir un escàndol, encara que un escàndol exitós. El perquè hauríem de trobar-lo en la seua posada en escena i la seua temàtica, a més de pel fet que la pròpia obra d’Apollinarie ja era, per si mateixa, «atrevida».

El poeta francès es va inspirar en el mite de l’endeví tebà Tirésias per a invertir-lo i realitzar una actualització de tints provocadors, feministes i antimilitaristes, la qual cosa va suposar una veritable transgressió en l’època —el fet que l’obra estigués repleta d’al·lusions pacifistes en plena Primera Guerra Mundial, en la qual el mateix Apollinaire havia lluitat i havia estat ferit, feia sospitosa de pangermànica tota conducta d’aquest tipus—. D’ella destaca, així mateix, el fet que l’autor subtitulés la peça com a «drama surrealista», donant lloc a la designació que passaria a ser la d’un dels moviments artístics i literaris més significatius del passat segle XX; a més, i com a curiositat, dir que la portada del programa de l’estrena va ser un dibuix de Pablo Picasso.

Tot això li va servir a Poulenc per a compondre en 1946 aquesta espècie d’òpera bufa que conta la història de Teresa, una dona que canvia de sexe per a obtenir el poder entre els homes. Apollinaire, i el mateix Poulenc, es van marcar l’objectiu d’alterar els costums, rebutjar el passat i establir la igualtat de sexes amb sengles obres, oferint-nos aquest últim una òpera creativa.

Existeixen crítics que asseguren també que l’òpera de Poulenc aborda una preocupació francesa des de l’època napoleònica: la necessitat d’augmentar la natalitat a França. Certament, en l’obra es defensa la necessitat que neixin molts nens a França i d’estimular la libido en les dones franceses, una «preocupació nacional» des dels temps de l’emperateur. Tot això li va servir a Poulenc per a escriure la seua primera òpera, obra d’una inventiva i creativitat desbordants on transcorren, vertiginosament, una sèrie d’escenes fonamentades totes elles en l’absurd, amb personatges ratllant en la bogeria.

PRODUCCIÓ DE LES ARTS

La sala Martín i Soler del Palau de les Arts de València va estrenar el passat 16 de novembre la hilarant i surrealista Les mamelles de Tirésias de Poulenc, en l’adaptació per a dos pianos realitzada per Benjamin Britten.

Sota la tutela musical de Roger Vignoles, un dels més distingits pianistes repertoristes del panorama líric, els joves talents del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo van interpretar aquesta absurda òpera bufa, de tot just una hora de durada, que discorre sobre la diversitat sexual des de la narrativa de l’absurd. Tot això, amb l’aplaudit i elegant muntatge de Ted Huffman en el qual recupera l’estètica dels musicals cinematogràfics dels anys 40, coetanis de l’època en què Poulenc va compondre la partitura.

Aquesta espurnejant producció, de la qual s’han programat un total de sis funcions en la capital del Túria, arribarà al Teatre Principal de Castelló el 28 de novembre en la qual ve a ser una de les primeres noves col·laboracions entre Les Arts i la delegació territorial a Castelló de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) —una gran notícia per als melòmans, sens dubte—.

«A principis del segle XX, en una localitat inventada de la Riviera francesa anomenada Zanzíbar, prop de Montecarlo, imaginava Guillaume Apollinaire aquesta dissertació eixelebrada i profunda sobre l’intercanvi surrealista de pits i barba entre una dona i el seu marit», expliquen des de Les Arts quan es refereixen a aquest llenç literari que «pinta tan nova visió dels rols sexuals amb intel·lectualitat lujuriosa» i que va usar Francis Poulenc «per a posar la seua esperançadora alegria en el paisatge social d’un Occident destruït per la Segona Guerra Mundial».

Cal entendre que en un món nou «sorgit de les cendres bèl·liques», aquesta defensa del diferent «encarnat en un tercer sexe híbrid i fèrtil és una lloa a la diversitat sexual, el transgènere i la reproducció humana a partir d’éssers d’un sol sexe», afirmen. Certament, aquesta és una obra que no deixa a ningú indiferent. Ja va succeir el dia de la seua estrena a París en 1947 i ho ha fet en les seues representacions a València, com també estem segurs que succeirà en el Teatre Principal de Castelló el pròxim dia 28.

Cal destacar que el Centre Plácido Domingo aborda aquesta òpera en el marc d’una imaginativa producció promoguda per diverses institucions musicals, entre elles el Festival d’Aix-en-Provence, que a través de l’organització ENOA donen suport a la creació i la integració de joves artistes en el món professional. Precisament, ens asseguren des de Les Arts, aquesta posada en escena de Les mamelles de Tirésias «va suposar el primer èxit internacional del jove director d’escena nord-americà Ted Huffman i el llançament de la seua carrera».

NOMS PROPIS

Huffman és un escriptor i director reconegut pel seu treball en el camp de l’òpera contemporània. La seua producció de 4.48 Psychosis (Venables / Kane) —obra que vam poder veure l’any passat en l’Espai d’Art Contemporani de Castelló interpretada per Anna Alarcón i dirigida per Moisès Maicas, en una producció de The Three Keatons— per al Covent Garden va guanyar el Premi de Teatre del Regne Unit a la Millor Producció, i aquest és només un de tant reconeixements cap al seu treball.

Per part seua, el mestre repertorista Roger Vignoles ha estat l’encarregat una vegada més de la preparació musical dels cantants de la nova promoció del Centre Plácido Domingo en aquest arranjament per a dos pianos en què va col·laborar Britten. Vignoles és un dels pianistes acompanyants més destacats del nostre temps, la reeixida carrera del qual al llarg de cinc decennis li ha reportat reconeixement mundial i ho ha convertit en un dels millors exponents de la cançó. Ha actuat en els principals teatres, auditoris i festivals, des del Concertgebouw d’Amsterdam al Carnegie Hall de Nova York, al costat d’artistes de primera talla mundial. Amb això volem dir que l’òpera que es representarà a Castelló té tots els ingredients d’una gran producció, encara que a menor escala.

Quant a Jorge Giménez, dir que serà el segon piano en aquesta producció, acompanyant a Vignoles en la representació. En la seua doble faceta de pianista i director d’orquestra, el valencià ha desenvolupat una fructífera carrera en teatres europeus, entre ells, l’Òpera de París, La Monnaie de Brussel·les i el Palau de les Arts. Va debutar com a director en l’Opéra Bastille amb l’estrena de Maudits els Innocents de Rotella, i treballa regularment com a pianista i director assistent d’Alain Altinoglu, Philippe Jordan o Roberto Abbado, entre altres.

L’escenografia i vestuari de Samal Blak, la coreografia de Zack Winokur i la il·luminació de Marcus Doshi completen aquesta producció de Les Arts que comptarà amb les veus de Larisa Stefan, Evgeniya Khomutova, Aida Gimeno, Amber Fasquelle, Joel Williams i Oleh Lebedyev, entre molts altres. Castelló tenia ganes d’òpera i ara tenim l’oportunitat de gaudir d’una obra amb entitat.