+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

TEATRE

‘Èdip’, una història sobre el destí i la lluita de l’ésser humà

Oriol Broggi dirigeix el clàssic de Sòfocles, en versió de Jeroni Rubió, al Teatre Principal el proper 8 de desembre

 

Programació. L’adaptació de Jeroni Rubió que dirigeix Oriol Broggi és un dels grans atractius de la temporada teatral de tardor de l’IVC. - DAVID RUANO

Sara Llopis
02/12/2018

Èdip regna a Tebes juntament amb la seua esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib —el qual Èdip considera el seu pare— mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seua pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seua mare i esposa, s’arrenca els ulls, desesperat, i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

«I ho fa com qui no vol la cosa», diu Jeroni Rubió, autor de l’adaptació d’aquest clàssic, la gran tragèdia de Sòfocles que es veurà al Teatre Principal de Castelló el proper dissabte, 8 de desembre, «conduint-nos amorosament —segueix— fins al desenllaç inexorable a través d’una trama molt ben articulada, unes paraules preciosíssimes i uns personatges carregats de dignitat». Segons Rubió, aquest ha de ser, potser, «el sentit últim de revisitar en ple segle XXI una tragèdia escrita fa 2.500 anys: fer-nos viatjar més enllà d’aquesta nostra realitat quotidiana que ens acomoda i ens anul·la per armar-nos d’alguna eina que, humilment però amb valentia, ens permeti eixamplar horitzons i aspirar a objectius més nobles».

Per fer aquest viatge amb Sòfocles, amb Jeroni Rubió, podem fer servir la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi, que també dirigeix aquesta versió protagonitzada per Julio Manrique, qui es posa a la pell del rei de Tebes. Amb una posada en escena despullada, en la qual la paraula i una gran companyia en són les grans protagonistes, l’obra convida l’espectador a observar la realitat que l’envolta des d’una visió crítica i reflexiva.

Oriol Broggi, un dels directors teatrals més prestigiosos del moment, porta a escena la tragèdia d’un dels personatges més famosos de la literatura clàssica, una història sobre el destí i la lluita de l’ésser humà contra si mateix que explica com gestionem els canvis de paradigma com a éssers humans. I ho fa amb el seu particular mestratge perquè aflorin idees, mites, imatges i personatges, que s’entrecreuen amb allò que som. «En l’espai d’un teatre això passa encara més. Actuem entre records d’altres personatges, perquè l’escenari s’ha construït per donar vida a records que són present, i perquè a sobre s’hi representen paraules de fantasmes vius», assenyala el propi Broggi, qui reconeix que en aquest muntatge, especialment, «no donem veu només a Sòfocles, hem anat a recolzarnos en unes idees de Wajdi Mouawad, per construir un final amb unes idees seues extraordinàries, que hem reinterpretat nosaltres. Un text de Borges per construir el principi. Un espai de Peter Brook que em va deixar astorat a Girona. I entremig, un garbuix d’idees que ja no sé d’on vénen i a on van». Un clàssic imprescindible que ara tornem a gaudir.