+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Marcial Lisón completa el seu relat de solitud

David Jiménez 'El Tito' publica una nova novel·la, 'No es tiempo de peros' (Versátil), l'última del seu personatge Marcial Lisón

 

Projectes. Mentre presenta la fi d’una trilogia, David Jiménez ja treballa en una nova història. - MEDITERRÁNEO

Mònica Mira
16/12/2018

Diu una bloguera especialitzada en novel·la negra, Tinta en vena, que David Jiménez El Tito «ha creat el personatge en majúscules». Es tracta de Marcial Lisón, protagonista d’una trilogia que aquest escriptor de Cartagena resident a Castelló i membre del cos de Vigilància Aduanera del Ministeri d’Hisenda, tanca estos dies amb la publicació de No es tiempo de peros (Versátil) el punt final d’una història que ha atrapat a nombrosos lectors des que Muertes de sobremesa (ACEN), la seua primera entrega, es convertira en una sorpresa literària en Amazon amb milers d’adquisicions.

Parlar amb El Tito suposa compartir entusiasme, perquè li’n sobra. Apassionat en la conversa, recorda els inicis de Marcial Lisón afirmant que «he fet una trilogia per incompetència», la de l’autor que crea una trama mentalment amb claredat, però és conscient que «per a contar-la necessitaria no menys de mil pàgines». Així, que va decidir estructurar-la, marcar una evolució en un personatge que va nàixer «de la manera més absurda en una conversa amb l’escriptora Nieves Abarca sobre un assassí i el café». La idea es va instal·lar al seu cap i la creativitat que se li apodera —especialment quan passeja a la seua gossa— va fer la resta.

Des de la soledat d’eixe caminar acompanyat només per un animal i els seus pensaments, David Jiménez va conformar la personalitat d’un inspector de policia que «no es relaciona amb la gent més del necessari» i que farà una particular excepció amb la seua companya Zoe amb qui mantindrà al llarg dels tres llibres una relació atípica, que es troba entre les raons que fan diferent aquesta història.

Una altra de les essències de Muertes de sobremesa, Inspector Solo i ara No es tiempo de peros (Versátil) és la relació que manté el protagonista amb la seua gossa, Sola. «Volia allunyar-lo de tot allò humà i per això la gossa té un pes tan evident en la seua vida. A ella, Marcial li dóna tota la tendresa i l’amor que no expressa a cap persona», afirma el responsable d’eixe vincle tan especial.

Aquesta trilogia és també el relat d’un creixement. El dels personatges que li donen sentit i el del seu autor. Respecte dels primers, mentre Lisón mantindrà una línia recta respecte d’eixe home que David Jiménez va crear amb la idea original, la seua companya Zoe «ha experimentat una evolució dràstica», passant de ser una dona temerosa, apocada, inclús submisa respecte de la seua relació amb Marcial, per acabar adquirint una posició de superioritat. «Només ella se n’ha eixit d’eixe primer guió i és una persona distinta», assegura.

Distinta perquè qui encadenava les trames per tal de dotar-les d’un sentit independent, malgrat conservar ben clares les línies que va traçar abans que Muertes de sobremesa començara a agafar forma, així ho ha viscut, donat que El Tito no és el mateix escriptor que aleshores. I reconeix que en eixa transformació té molt a veure Castelló, la ciutat que l’ha acollit i que «m’ha influenciat i molt, tant a l’hora d’escriure com a la d’entrar en el món literari» de la mà, per exemple, del també escriptor Pere Cervantes. «Vaig llegir una de les seues novel·les. Acabava en Vinaròs i vaig decidir ficar-me en contacte amb ell», el que va suposar l’inici d’una relació d’enriquiment, com reconeix que manté amb altres persones que l’han ajudat a comprendre com de diferents podem arribar a ser només per viure a 300 kilòmetres de distància.

CREIXEMENT

Inspector Solo li va obrir les portes del mercat nacional de la mà d’Off Versátil, convertint-se en un habitual dels festivals del gènere negre, que el seu autor sempre viu com una oportunitat de conèixer a eixos escriptors de referència que centren les seues lectures, que són una ferramenta per a plantejar-se el repte principal de qualsevol novel·lista: millorar. Perquè «està bé contar bones històries, però tant o més ho és contar-les bé».

David Jiménez reconeix que No es tiempo de peros és el resultat d’eixe esforç de superació creativa i literària. Tant és així que assegura que els qui llisquen totes les novel·les de la trilogia en ordre trobaran que «hi ha un salt pel que fa a la qualitat literària», perquè «fins ara escrivia una història. Ara l’he contat com volia contar-la». Des del seu punt de vista, «la valoració de la trama no deixa de ser una qüestió molt més subjectiva, et pot agradar o no el que passa i com passa».

Una raó que convida a deixar-se seduir per Marcial Lisón, Zoe, Sola i tot allò que ens contaran i ens faran sentir, és el fet que, malgrat compartir protagonistes i establir l’evolució en les seues relacions, els tres llibres es poden llegir de manera independent. Tot i això, i per a garantir una perfecta comprensió de tots els detalls, No es tiempo de peros és l’única de les tres que inclou un pròleg «que ubica al lector en quin punt es troba. En una plana i mitja dona les claus dels personatges, qui són i què els passa». I així tanca el cercle, recuperant molts dels intervinents en la primera entrega.

Des d’un profund respecte a l’elecció del lector no ho diu explícitament, però com qualsevol autor d’una trilogia persegueix arrossegar i atrapar des del principi als qui escullen els seus llibres. Possiblement, eixa és la millor manera de comprendre la relació entre Marcial i Zoe. Avança que en aquesta darrera novel·la es mantindrà eixe punt d’interés que completa les trames principals, «eixe amor/odi tan diferent de les típiques relacions» caracteritzades per la tensió sexual no resolta, que en el seu cas, només és la coberta de molt més.

Fa un any, va haver d’assimilar a les braves el salt d’una editorial modesta a una altra nacional. «El canvi a Versátil va ser brutal. Quan després d’estar molt cansat d’haver de dir-li a la gent que es ficava en contacte en mí que per aconseguir Muertes de sobremesa havia de pagar despeses d’enviament, quan vaig veure Inspector solo en l’estació d’Atocha en Madrid, en Sans de Barcelona, en Sevilla...Va ser molt intens». Com intensa promet ser la seua trajectòria literària.

Amb No es tiempo de peros donant les seues primeres i prometedores passes, David Jiménez ja treballa sobre un altre text que té molt a veure amb qui és i a què es dedica, convertint així l’elecció de la seua firma en una tensa espera, per tal de descobrir què passarà després de tot el que ha oferit Marcial Lisón.