+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

LITERATURA

La novel·la negra i Morella, binomi inexpugnable

Del 22 al 24 de febrer torna 'Morella Negra com la Trufa', amb autors com Toni Hill o Julio César Cano

 

Trama. Misteris, crims i injustícies assolen les històries de novel·la negra. -

Eric Gras
13/02/2019

Què és un fenomen literari? Què significa? Normalment, quan parlem de «fenomen literari», fem referència a una tendència o cas en concret que trenca amb l’establert, o bé, que supera amb escreix tota expectativa, ja sigui per la qualitat sorprenent d’una obra o autor o per l’índex del nombre de vendes aconseguit en un mercat que, com sabem, cada vegada és més complex i dificultós.

Tenint en compte això, en les últimes dues dècades s’han donat casos exemplars de «fenòmens literaris» relacionats amb l’apogeu de tres gèneres literaris molt diferents entre si (a priori), com són l’històric, romàntic i negre. Ningú dubta del fet que són aquests tres gèneres els que, precisament avui dia, ocupen els primers llocs en les llistes dels llibres més venuts. És aquesta una certesa que molts segells editorials han sabut aprofitar per «fagocitar» el mercat. Vivim temps en què el capitalisme (canibalisme) campa al seu aire, i això es tradueix en una decidida aposta per generar un producte que, sabent-ho per endavant, es vengui amb facilitat.

Amb això no voldria donar a entendre que tota novel·la romàntica, històrica o del gènere negre sigui «fàcil», sense pretensions estètiques i narratives, o que no advoqui per l’experimentació i l’avantguarda. Sempre hi ha excepcions, és clar, però no podem obviar el fet que la majoria d’elles busquen, simplement, l’entreteniment, la qual cosa em sembla del tot lícita, encara que m’inclini per un altre tipus de plantejaments i estructures.

UNA EVOLUCIÓ

He de reconèixer, d’altra banda, que molts d’aquests gèneres més «comercials» —si s’em permet l’accepció— han anat evolucionant i positivament en els últims anys. Així, puc afirmar que hi ha una novel·la negra cada vegada més complexa, i per tant, molt més interessant, en fusionar-se amb altres estils, a l’erigir-se com un testimoni social del nostre temps, en voler implicar-se de manera activa en les problemàtiques que ens assolen en la nostra vida diària. La novel·la negra és, avui, un gènere que exerceix un paper crític, que es mostra incisiu, que busca fer justícia (justícia moral, entengui’s).
Aquesta evolució de la novel·la negra ha suposat, també, que els fòrums o festivals relacionats amb ella s’hagin convertit, precisament, en espais en què es parla, i molt, d’aquesta actualitat que ens incomoda, ens pertorba, ens preocupa i commou. En aquest tipus de cites es debat sobre qüestions que ens afecten a tots i que van més enllà de la pròpia literatura, tot i que es serveixen d’ella per expressar aquest descontentament i malestar, a més de per intentar desxifrar aquells enigmes de l’ésser humà, del seu comportament, que segueixen deixant-nos atònits. És d’un d’aquests fòrums, precisament, del que volgués parlar-los ara i aquí, si m’ho permeten.

En tot just tres anys —aquest mes de febrer es compliran quatre—, el festival Morella Negra com la Trufa ha sabut, no només captar l’atenció d’alguns dels millors autors i autores de novel·la negra de l’actualitat, si no, a més, fer de la ciutat fortificada un punt de referència literari —modest si es vol—. Certament, alguna cosa ha tingut sempre la capital dels Ports perquè algú com Manuel Vázquez Montalbán fos un dels seus enamorats. Vist així, sembla irremeiable que aquest nexe entre Morella i la literatura «negra» no es produís tard o d’hora.

IV EDICIÓ

De la mà del seu actual alcalde, Rhamsés Ripollés, i sobretot de Jorge García Martí, comissari del festival, Morella Negra com la Trufa ha reunit la flor i nata del gènere. L’any passat, sense anar més lluny, Víctor del Árbol, Rosa Ribas, Carlos Zanón o Ferran Torrent van ser alguns dels seus convidats. Increïble!

Aquest any, del 22 al 24 de febrer, dates en què tindrà lloc la quarta edició, no es queda enrere, amb la presència de figures com Toni Hill, Carlos Quílez o Agustín Martínez, per citar només alguns noms. A destacar, l’assistència de Laura González, ànima mater del ja mític programa Todos somos sospechosos de Radio 3, o del periodista, loopoeta i performer, a més d’escriptor, Jordi Corominas. I, per descomptat, no m’oblido d’autors com Julio César Cano, que arribarà a terres morellanes amb un nou llibre sota el braç —Flores muertas (Maeva)—, David Jiménez El Tito, José Manuel González de la Costa, Fàtima Llambrich, Inés Plana...

El passat 7 de febrer, a la llibreria Argot, es va presentar de manera oficial la nova edició d’aquest certamen que, com els deia unes línies enrere, s’ha erigit en un fòrum de debat en el qual parlar i reflexionar sobre la violència, la incertesa d’un sistema polític fallit, la psicologia, la injustícia, les pors i fracassos... Tot això en un ambient incomparable com és el d’una Morella que es manté inexpugnable.