+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

Músiques del barroc napolità i d’un univers llunyà

Il Giardino Armonico i la Simfònica de Castelló actuaran a l’Auditori per Nadal

 

Repertori. L’OSC interpretarà algunes obres del compositor nord-americà John Williams. - FRANCESCO FERLA

Direcció. Henrie Adams tonrarà a dirigir a l’Orquestra Simfònica de Castelló el dia 28. - FRANCESCO FERLA

Eric Gras
16/12/2018

Quan vaig tenir ocasió d’entrevistar a Giovanni Antonini, allà en 2011, recordo que vam parlar principalment sobre els seus reptes i sensacions al capdavant d’Il Giardino Armonico, ensemble que va fundar el 1985 i que hem tingut ocasió de gaudir a Castelló en anteriors visites. El flautista i director em va comentar que, des del principi, la seua proposta «va ser treballar conjuntament en la creació d’un nou llenguatge interpretatiu sobre la música barroca».

Aquest objectiu és el que han desenvolupat per mitjà d’un gran treball d’investigació i inversió que segueix donant fruits, com així ho demostren els seus diferents treballs discogràfics i enregistraments, en els quals sempre han tingut molt clar, així ho assegurava Antonini durant la nostra xerrada, que «ser fidel al text no contradiu, en absolut, el concepte de llibertat interpretativa». És més, el director i flautista es mostrava convençut que el text «hauria de ser el punt de partida i l’estímul perquè comenci la fantasia de l’intèrpret».

Va ser una conversa enriquidora per molts motius, des del seu extens coneixement del període musical barroc, a la seua preocupació pel futur dels joves intèrprets. Precisament, sobre aquesta segona qüestió recordo que li vaig preguntar què recomanaria a aquells que des de la infantesa tenen clar que volen dedicar-se professionalment a l’àmbit musical. Això va ser el que Antonini em va contestar: «El meu consell és que intentin crear un camí personal, invertint el seu temps a la qualitat de cada un dels seus treballs i en la pròpia recerca, sense pensar —sobretot en la fase inicial— en l’aspecte econòmic. Sempre he cregut que la qualitat, a més de donar una satisfacció musical pròpia a cada músic, a mig i llarg termini ens condueix a ser més reconeguts en el panorama musical i en el propi mercat». D’alguna manera, sóc conscient, Antonini demanava un petit sacrifici per assolir un bé més gran. A ell, amb Il Giardino Armonico, li ha funcionat aquesta premissa.

ESPERADA ACTUACIÓ

Parlar novament l’ensemble italià és pertinent perquè protagonitzarà un dels concerts més esperats d’aquesta temporada de tardor de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) a Castelló —al capdavant del qual està Alfonso Ribes— i d’aquestes dates tan assenyalades de Nadal.

Antonini i els components del prestigiós conjunt barroc actuaran a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló el proper 22 de desembre i amb si portaran aquesta alegria capritxosa i contagiosa de la badia de Nàpols gràcies a un programa que traspua aires d’aquesta ciutat decadent però enigmàtica presidida pel Vesubi. Tant és així, que el concert que presenta Il Giardino Armonico es titula, precisament, Si suona a Napoli!, amb obres de Falconieri, Marchitelli, Fiorenza, Scarlatti, Da Venosa i Mancini, tots ells compositors de gran arrelament napolità (la majoria va néixer en aquesta ciutat històrica, particularment famosa pels seus castells, palaus i museus, per les seves esglésies).

EL CONCERT

Per començar la seUa actuació, Giovanni Antonini i els seus interpretaran diverses obres d’Andrea Falconieri (1585-1656), com La Suau Melodia i sua Corrente, L’Eroica, Sinfonia quarta a tre, La Monarcha, Il Spiritillo Brando i Battaglia de Barabaso de la seua coneguda obra Il Libro Primo di Canzoni, Sinfonie, Fantasie, Capricci, sonate per violini, violi dedicat a Juan José d’Àustria, fill del Felip IV d’Espanya. Compositor i intèrpret de llaüt, la fama li va arribar quan el 1647 va ser nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Nàpols. No obstant això, moriria nou anys després, en 1656, víctima d’una terrible epidèmia de pesta que va assolar la ciutat napolitana.

Per la seua banda, Pietro Marchitelli (1643-1729) va ser famós, entre altres coses, per ser l’oncle patern i el primer mestre de Michele Mascitti, cèlebre violinista de l’orquestra de la cort reial a Nàpols i també compositor que va aconseguir arribar a la cort francesa de Versalles sota el patronatge de Felip II d’Orleans. Martchitelli, abans que Mascitti, va ocupar el lloc de primer violí en l’orquestra de la Capella Reial de Nàpols i també en l’orquestra del teatre San Bartolomeo quan van ser dirigides ambdues per un altre il·lustre com Alessandro Scarlatti amb qui va tenir una relació d’amistat sincera. Molt estimat i apreciat pels seus contemporanis, va compondre diverses sonates, una de les quals podrem escoltar a la sala simfònica de l’Auditori. Es tracta de la seua Sonata n.8 en do menor per a dos violins i b.c. que donarà pas a la peça de Nicola Fiorenza (1700-1764) Concert en la menor per a flauta, dos violins i b.c. El llegat musical de Fiorenza, com hem pogut investigar, consisteix en una trentena de composicions tradicionals escrites a mà que daten del període comprès entre 1726 i 1736. No obstant això, se suposa que durant el període que va ensenyar al Conservatori de Santa Maria di Loreto va escriure més obres. Les obres que perviuen a hores d’ara, majoritàriament instrumentals, es recullen en un manuscrit en aquesta institució.

Entre els músics i compositors «napolitans» de major rellevància no es podia obviar la figura d’Alessandro Scarlatti (1660-1725), del qual s’interpretarà la seua Sonata en sol menor per a flauta, dos violins i b.c. D’Scarlatti, el fill del qual, Domenico, també va ser un gran compositor, cal remarcar el paper fonamental que va jugar en la història de la música, principalment en el desenvolupament del llenguatge de l’òpera, contribuint a perfeccionar les formes de l’ària da capo i de l’obertura italiana de tres moviments. A més, sabem que va ser un dels primers compositors a utilitzar el recitatiu amb instruments, denominat recitatiu acompanyat, en lloc del recitatiu anterior, anomenat sec, amb clavicèmbal i orgue.

El concert d’Il Giardino Armonico finalitzarà amb obres de Carlo Gesualdo da Venosa (1566-1613), una de les figures més representatives del Renaixement, i Francesco Mancini (1672-1737), més una altra de Pietro Marchitelli que s’interpretarà entre mitjanes d’aquestes dues composicions que posaran el punt i final a un concert enèrgic i de gran tradició napolitana.

És aquesta, sens dubte, una cita amb grans al·licients perquè els melòmans gaudeixin com mai d’un conjunt posseïdor d’uns trets estilístics i una elegància que no tots atresoren. I és que Il Giardino Armonico és un dels ensembles amb instruments d’època més importants del món i està format per músics de les més rellevants institucions musicals europees. Això és un fet, i hem de valorar-lo com a tal.

MÉS MÚSICA, PER FAVOR

De Nàpols ens traslladem als Estats Units d’Amèrica, encara que bé podria ser aquest vast univers que hem conegut gràcies a la ciència ficció i el setè art, sí, el cinema. Sis dies més tard del concert dirigit per Antonini, prendrà el testimoni a la sala simfònica de l’Auditori castellonenc Henrie Adams, qui tornarà a posar-se al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Castelló.

Efectivament, el 28 de desembre, l’OSC oferirà el seu ja tradicional concert de Nadal, i ho farà interpretant les composicions més famoses de John Williams per a la gran pantalla. Així, al llarg de la seua actuació, s’escoltaran algunes de les melodies més cèlebres de l’última centúria gràcies a l’impacte que va suposar l’aparició del cinema, i més concretament del cinema sonor. Williams pot presumir de ser l’autor de les bandes sonores de ja mítics films com Superman, Encuentros en la Tercera Fase, E.T. o la pel·lícula que el va consagrar com un dels millors del gènere: Star Wars.

A la primera part del seu programa, que han titulat molt adequadament «John Williams. In the Stars», compartiran amb el públic la marxa inicial de Superman, el tema principal de la cinta protagonitzada per Richard Dreyfuss, Melinda Dillon, François Truffaut, Teri Garr, Bob Balaban i Cary Guffey, Encontres a la Tercera Fase‘ i «Adventures on Earth» d’E.T. A la segona meitat del seu concert, La Guerra de les Galàxies prendrà el comandament de la sala amb les peces «Duel of the Fates», «Across the Stars», «Revenge Of The Sith», «Main Title», «Princess Leia’s Theme», «The Imperial March (Darth Vader’s Theme)», «Yoda’s Theme», «Throne Room», «Rey’s Theme March of the Resistance», «March of the Resistance», «Scherzo for X-Wings», «Jedi Steps and Finale» i «End Title». Música d’ahir i d’avui per viure un Nadal més cultural.