+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

Una obra a sis veus que parla sobre l’amor i les relacions humanes

‘Un tercer lugar’, de Despeyroux, es representarà al Teatre Principal de Castelló el proper dissabte, 15 de desembre

 

Els personatges. Cadascun dels protagonistes de la present obra es decanta per un model d’amor, reflexionant sobre les seus possibilitats. - SERGIO PARRA

J. A.
09/12/2018

Sis personatges profundament neuròtics tracten de relacionar-se entre si el millor que poden, i també d’estimar-se el millor que saben. Aquesta seria la sinopsi senzilla d’Un tercer lugar, obra escrita i dirigida per Denise Despeyroux i que es representarà al Teatre Principal de Castelló el proper dissabte, 15 de desembre, dins de la programació de tardor de l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

Un tercer lugar és una obra coral a sis veus, totes protagonistes, que parla sobre l’amor, les relacions humanes i els llocs únics i especials que es generen entre els mateixos personatges. Aquestes sis veus són les de Jesús Noguero, Vanessa Rasero, Giovanni Bosso, Sara Torres, Pietro Olivera i Lorena López. Ells donen vida a aquests sis personatges, singulars, perduts, trobats, qüestionats, que persegueixen l’amor. Per a això, uns es decanten pel model de l’amor cortès, col·locant a l’altre al lloc de l’incondicionat, on es torna impossible qüestionar-lo, i disposant-se a qualsevol sacrifici a l’espera que l’estimat es converteixi per fi en amant. D’altres, per contra, observen amb perplexitat com la seua pròpia veritat els és arrabassada; com a resposta a la seua imperiosa necessitat de ser presos seriosament només reben estranyes tergiversacions i comunicacions defectuoses. Tots, en definitiva, ja sigui en el paper de víctimes o victimaris, amants o estimats, anhelen la possibilitat d’un contacte autèntic i una comunicació veritable; potser el descobriment d’un tercer lloc on ja no sigui necessari amagar-se més.

UN PROCÉS

Denise Despeyroux va començar a escriure aquesta obra en l’any 2009 i s’ha anat gestant durant aquests anys, a retalls, inspirada pel llibre de Peter Handke Assaig sobre el cansament. Segons aquest escriptor, poeta i dramaturg austríac, «sembla ser una regla que home i dona, abans que per unes hores es converteixin en una parella de somni, han d’haver recorregut primer un camí llarg i difícil i s’han d’haver trobat en un tercer lloc, estrany als dos, el més llunyà possible a qualsevol tipus de pàtria o de confortabilitat domèstica. I a més, amb anterioritat, han d’haver superat un perill o simplement una llarga confusió, en un país hostil, que també pot ser el propi».

Segons Denise Despeyroux, «és malaltís estar tot el temps atent a un mateix. El veritable repte, la veritable cura, és estar atent a l’altre». L’autora, original de Montevideo, encara que es va criar a Barcelona, assegura que per a ella «el teatre em segueix semblant una bella aventura col·lectiva i el millor lloc on conjurar tot el que m’inquieta». Entre aquestes inquietuds està aquesta recerca de l’amor, del seu significat, i en el teatre, diu, és on va trobar el millor lloc per seguir indagant al voltant d’aquest tipus de qüestions. «Un dramaturg persegueix precisament això, el que no es deixa capturar, el que s’escorre... en una situació, en un racó de l’ànima, en un somni, en tot allò que serveix per construir això que després anomenem realitat», expressa l’autora d’aquesta obra que segur desperta més d’una reflexió. El dia 15, al Principal.