+
Accede a tu cuenta

no

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Pepe Colubi, literatura nostàlgica i humor irreverent

‘Dispersión’ tanca, de moment, una trilogia de novel·les amb evidents tints autobiogràfics

 

El polifacètic Pepe Colubi. - JESÚS APARICIO

JAVIER CABRERIZO
21/02/2021

Pepe Colubi alimenta dues cares públiques. La primera és la més popular, la que mostra en el programa de televisió ja de culte Ilustres Ignorantes. Allí ofereix un repertori infinit d’acudits extrems per a escandalitzar a un públic generalista. I la segona, la que ensenya als qui aprofundeixen en la seua trajectòria, en la qual es descobreix com un vertader erudit en camps com el cinema o la música, les seues dues passions juntament amb la comunicació

Més enllà dels acudits irreverents en Ilustres, Colubi ha escrit centenars d’articles, entrevistes, reportatges i crítiques en publicacions i diaris de tota condició. També es prea de ser l’alma mater d’un podcast de reggae (The Bucket de Radio Primavera Sound) i ha publicat quatre assajos i dues novel·les (Califòrnia 83 i Chorromoco 91). Ara, amb motiu de la presentació de l’últim capítol d’aquesta trilogia, atén a Mediterráneo amb l’amabilitat i la proximitat més pròpia de qui afronta la seua primera entrevista.

Dispersión (editada per Espasa) plasma les peripècies de l’alter ego de Colubi, Pipi, que continua sent el protagonista i que «sense voler-lo, ha crescut, ha deixat arrere la universitat amb un títol davall del braç i que afronta tot tipus d’aventures entre 1993 i 2005 en les quals retrata l’atmosfera i els anhels d’una època que, des de la llunyania, ja podem dir que va ser irrepetible».

«Per als qui van viure els anys 90 i 2000, Dispersión és un retrat generacional, però sense buscar la transcendència o l’èpica, és un viatge arrere en el temps amb infinites referències al cinema, la televisió, al món de la nit i, sobretot, a la música», descriu l’autor.

No en va, un dels valors afegits que ha volgut sumar a la novel·la és la llista oberta en Spotify amb els temes que sonen en cada passatge de l’obra i que inclou a artistes com Bowie, Blur (grup amb un marcat pes en el relat), Hendrix, Fatboy Slim, The Clash, Nirvana, Rage Against the Machine o Neil Young, entre altres.

«La possibilitat d’usar una cançó com a element descriptiu és un privilegi que ens fa la tecnologia i m’encantaria que els lectors seguiren la novel·la escoltant les mateixes cançons que el protagonista», descriu amb emoció.

Quant a l’evolució del personatge principal al llarg de la seua trilogia, Colubi afirma que «en la primera i segona novel·la vaig abordar l’adolescència i l’etapa universitària de Pipi i, en aquesta ocasió, és el moment del seu accés al mercat laboral i de l’explosió d’oci d’aqueixa edat».

Sobre la possibilitat de continuar la saga amb una quarta novel·la, manifesta que «hui és complicat de dir i no sent la pressió de donar continuïtat a la història, però en cap moment tanque la porta al fet que Pipi seguisca complint anys i avançant en la seua curiosa trajectòria vital».

El «regal» de ‘Ilustres Ignorantes’

La popularitat de Pepe Colubi ha anat in crescendo en els últims anys, al mateix temps que se succeïen les temporades de Ilustres Ignorantes (Movistar), un espai d’humor iconoclasta conduït per Javier Coronas i secundat per Colubi, l’humorista Javier Cansado i convidats puntuals del món de la faràndula, la cultura i el periodisme. «Ilustres ha sigut un regal que va arribar en 2008, amb pressupost i expectatives molt humils, però la química va prendre i hui seguim amb una fórmula que es manté vigent i amb èxit», afirma.

«Una de les claus és que no hi ha assajos que erosionen i resten naturalitat; cada vegada que ens veiem ens ho passem realment bé i fem que cada programa siga una festa, un fet que es transmet a l’espectador», destaca.

Amb l’esperança «que es mantinga molts anys més en pantalla», Colubi selecciona als dos convidats, entre els centenars que han passat per Ilustres, que més joc han donat: «El primer és Pepín Tre, perquè totes les temporades comencen amb ell i hauria de ser considerat com a patrimoni nacional de l’humor; i el segón és Ignatius Farray, que viu la seua professió al límit i mai defrauda».
==