+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

TEATRE

Txèkhov i Veronese, o com reflectir l’ànima humana

L'obra ‘Espía a una mujer que se mata’ es veurà al Teatre Principal de Castelló el proper 2 de desembre

 

Els actors. Veronese crea els seus personatges a partir dels intèrprets. - MEDITERRÁNEO

Sara Llopis
25/11/2018

El teatre de Txèkhov segueix estudiant-se en totes i cadascuna de les escoles d’art dramàtic del món. Diuen que és un clar exemple d’interpretació continguda i la quinta essència del «subtext». Resulta increïble que un segle i catorze anys després de la seua mort, les seues obres es segueixin representant en els escenaris, grans i petits, de cada racó del planeta, i que se segueixin venerant com el que són, autèntics pilars del teatre.

Què té el teatre de Txèkhov? És la capacitat subtil que té d’aflorar, des de l’interior, els drames de l’ésser humà? Serà la seua manera de retratar la quotidianitat com una cosa insòlita proper al transcendent? Els seus diàlegs? En les obres de Txèkhov, el que veiem és el de menys. Hi ha una major profunditat emocional en el no dit, o el dit a posteriori. D’aquí la càrrega i tensió que es crea sobre l’escenari.

Aquesta manera de narrar una història a través d’escenes de complexitat psicològica segueix atraient dramaturgs, actors i espectadors per igual, fins al punt de resultar gairebé impossible que en la programació teatral anual no es divisen títols del mestre rus. De la mateixa manera, les adaptacions o versions són nombroses. És un fet. Molts potser pensin que aquest exercici d’adaptació sigui ja un exercici caduc, però sempre hi ha mirades que renoven aquests textos, perspectives diferents que permeten revitalitzar unes històries que ja són immortals a través del text i, també, per què no, de la interpretació d’uns actors que aporten matisos diferenciats en cada nova posada en escena.

QÜESTIONS UNIVERSALS

Daniel Veronese és l’autor del text i director de l’obra teatral Espía a una mujer que se mata, peça que neix a partir de l’Oncle Vània de Txèkhov. No obstant això, i com dèiem, Veronese li aporta la seua mirada, la seua particular manera d’entendre l’univers txekhovià. Així, remarca l’autor i director teatral, «en la nostra versió, no hi ha vestimentes teatrals, ni ritmes bucòlics a freds salons, ni trastos que denoten el temps campestre. L’acció es desenvolupa en una vella i senzilla escenografia. Una taula, dues cadires i una ampolla. Traient elements fins a arribar a l’expressió mínima, adequada per als actors». D’aquesta manera, és la imaginació de l’espectador la que ha de «veure» com transcorre aquesta història en una bonica casa de camp en la qual la plàcida vida de Vània i de la seua neboda Sonia es veu pertorbada per la presència d’un vell professor i de la seua jove esposa, Elena, que incita la passió de Vània i el del Doctor Astrov, del qual Sonia està secretament enamorada.

A Oncle Vània, assenyala Veronese, «l’ànima humana queda reflectida en tots els seus matisos: imaginació, esperança, somnis perduts, frustració i la recerca del sentit de la vida». En la seua obra Espía a una mujer que se mata també s’acaben sedimentant algunes qüestions d’ordre universal: l’alcohol, l’amor per la natura, els animals toscs i la recerca de la veritat a través de l’art. En altres paraules, «Déu, Stanislavski i Genet, desballestats», explica Daniel Veronese.

ACTUACIÓ A CASTELLÓ

Jorge Bosch, Pedro García de las Heras, Ginés García Millán, Malena Gutiérrez, Marina Salas, Susi Sánchez i Natalia Verbeke protagonitzen aquesta obra que es representarà al Teatre Principal de Castelló el proper diumenge, 2 de desembre —a les 18.00 hores—, en la que serà una de les grans representacions de la programació teatral de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) d’aquesta temporada de tardor.

L’obra manté l’essència de l’original i sedimenta algunes qüestions d’ordre universal com «el neguit de la vida», la frustració, «la impossibilitat de ser feliç» o la desesperació. És, per tant, una obra que parla de la vida, «de la vida d’un ésser que no aconsegueix el que vol i s’ha de conformar», tal com explicava el director argentí, per afegir que tots els personatges d’aquesta obra són «desgraciats». Set persones amb un drama personal que de forma sinuosa va brollant.

A Daniel Veronese li interessa «la humanitat que aquí succeeix», sobre l’escenari, per fer partícip d’alguna manera al públic, esperant que s’encomani d’aquesta recança que és universal. En aquest sentit, el també dramaturg afirma que Txèkhov era un autor que fa cent anys escrivia obres «que parlen d’avui» amb discursos que poden repetir-se, escrivint «sobre el futur». Com ja advertíem a l’inici, Txèkhov, la seua obra, el seu teatre, és imperible. «Escrivia sobre trets de la humanitat que jo comparteixo, i sobretot, sobre com es lleva cada un per afrontar el dia», assegura Veronese, la proposta del qual, com podran comprovar els castellonencs, manté el fil conductor de l’original que amb tocs irònics frega gairebé l’«absurd» denunciant situacions tràgiques, però introduint matisos que «l’afavoreixen en escena» i que ha anat modificant en funció de la pròpia personalitat dels actors.

Si alguna cosa ha caracteritzat el teatre de Veronese és, precisament, el treball amb els actors. «Jo no treballo ficant a l’actor dins del personatge, al contrari, creo personatges transformats pels actors», precisa l’argentí, que destaca que els resultats en cada actuació poden ser potents i diferents alhora.

Pel que fa al títol de l’obra, com a dada curiosa dir que es tracta d’una frase que sortia en un llibre del mateix Txèkhov i que deia: «Un home que s’ofega espia a una dona que es mata», cosa que, segons afirma Veronese, li va impactar molt. «En aquesta frase hi ha l’essència de Txékhov», expressa l’autor teatral per matisar que «sent que en aquesta obra hi ha homes que espien dones que es maten». Teatre de qualitat, profund i que no deixa indiferent. Teatre del bo.