+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DE LA CIMERA DE LES NACIONS UNIDES COP24

L’Observatori de Canvi Climàtic debat sobre la qualitat de l’aire de Castelló

Un dels objectius és poder dissenyar indicadors de salut, prevenció i benestar de la població. Els experts destaquen el repte de creuar les dades de contaminació i de la sanitat pública

 

La sessió de debat va comptar amb José Vicente Miró, Ana Belén Vicente, Juan Pablo Mateo i Lluís Martínez. - MEDITERRÁNEO

R. D.
12/12/2018

L’Observatori de Canvi Climàtic de Castelló, promogut per la Universitat Jaume I (UJI) amb el suport de l’empresa de gestió ambiental Fobesa, va celebrar al Menador, Espai Cultural, el diàleg ciutadà L’aire que respirem a la ciutat de Castelló amb motiu de la celebració de la cimera de les Nacions Unides COP24, que té lloc a la ciutat polonesa de Katowice i que conclourà el 14 de desembre.

Els experts de la sessió van destacar el desafiament de l’administració, les empreses i la comunitat investigadora per tal de creuar les dades de contaminació i de la sanitat pública a fi de dissenyar indicadors de salut, prevenció i benestar de la població.

ELS PONENTS / El debat obert va comptar amb la participació del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, José Vicente Miró, qui va subratllar «la millora constant en la qualitat de l’aire, tant de Castelló com de la Comunitat, especialment del vessant dels processos productius, on l’aplicació de les millors tecnologies disponibles ha reduït les emissions d’efecte hivernacle del sector».

La investigadora de l’UJI Ana Belén Vicente, pertanyent al Departament de Ciències Agràries i Medi Natural, també membre del Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic, va afirmar que l’ambient de Castelló es considera «prou saludable, ja que s’hi compleixen tots els llindars de contaminació». Tot i això, Vicente va apuntar la «conveniència de crear nous indicadors de salut a municipis i ciutats, que facen servir dades sobre pol·lució i benestar, alhora que puguen fer possible la creació de mapes de prevenció i riscos».

Per la seua banda, el director general de Fobesa, Juan Pablo Mateo, va insistir en el compromís de la seua empresa i del Grupo Gimeno en la gestió ambiental responsable en tots els seus processos per reduir-ne l’impacte. Per exemple, en l’àmbit de la mobilitat, «els nostres vehicles lleugers ja són elèctrics i els camions menuts de recollida de residus funcionen amb gas natural per tal d’evitar la contaminació dels municipis». A més a més, «desenvolupem diverses iniciatives per compensar el diòxid de carboni (CO2) emès i participem en plans de reforestació».

Finalment, el professor de Física de l’UJI Lluís Martínez, responsable del projecte Cultura Científica i Ciència Ciutadana de l’UJI va insistir en la rellevància de potenciar un model de recerca interdisciplinària per a fer front a reptes tan transversals com els efectes i la mitigació de l’escalfament global en una zona tan vulnerable com l’àrea mediterrània.